Single Blog Title

This is a single blog caption

Cronica CEU Sub14 amb INEF Lleida

Primer partit del 2018 pel Sub14 amb INEF LLeida.

Tothom està a l’hora de la convocatòria a Palau Reial, la qual cosa possibilita que sortim de Barcelona amb puntualitat suïssa. Viatgem fins a Lleida amb un autocar Del Río, de més de 50 places. Amples, còmodes, amb molt d’espai i cadascú absorbit pel seu dispositiu mòbil. Com no ha de ser un bon viatge?

Arribem a Lleida a les 12, hora i mitja abans de l’inici del partit, amb temps per veure la resta d’instal·lacions, i per animar una estona un equip de volley femení.
A les 13,30 comença el partit puntualment. El Javier pel seu turmell i l’Alex pel genoll no podràn jugar. A les 13,31 quan encara ens estàvem situant sobre el camp, ens fan la primera marca. I a més, la transformen. 7-0.

La reacció del CEU no es fa esperar, i és el Noam qui al cap d’uns minuts planta la pilota més enllà de la línia de marca (7-5). Malauradament no transformem.
Al cap d’una estona són els jugadors de Lleida qui planten a la nostra zona, tot i que no aconsegueixen transformar (12-5). A partir d’aquest moment i fins el final de la primera part, el CEU fa un recital de joc. Juga en equip, circulant la pilota, amb esforç i implicació de tots els jugadors i, sobretot, placant! Es veuen molt bons placatges del Marc, el Sebas o l’Oriol, però no són els únics. Entre d’altres coses perquè per aturar al 10 o al 24 rivals, en més d’una ocasió cal un esforç combinat, i sovintegen accions on es poden lluir molts dels nostres jugadors, com l’Alejandro, el Sergi (mireu-li la cara), el Guillem, el Ciro, l’Hugo o el Claudio.

Així, l’equip avança, guanyant metro a metro, i primer el Marc (12-10) i després per dues vegades el David amb sengles corregudes impresionants de les que ens té acostumats (12-15 i 12-20), marquen donant la volta al marcador. Amb aquest 12-20 arribem força satisfets a la mitja part.

La segona meitat, tot i que el Lleida no va abaixar els braços en cap moment, és quan es posen les piles. Això sumat a que ells disposen de canvis i nosaltres no, amb l’acumulació de cansament que això implica, capgira el signe del partit, doncs els lleidatans marquen 2 vegades consecutives deixant el marcador en un 26-20. No contents amb això, continuen provant de passar la nostra linia de marca, i juguen perillosament a prop. S’acosta el final de partit quan el Canijo surt corrents amb la pilota cap a la marca contraria. Seguit de prop per nombrosos rivals que semblen estar a punt d’enxampar-lo vàries vegades, i acompanyat per varis companys (i pels crits histèrics del públic). De manera impresionant, aconsegueix arribar a poc més de 5 metres de la línia de marca, on finalment és derribat, però no abans de passar la pilota a un dels jugadors que l’acompanyaven, el Noam, qui li fa arribar al Norbert que aconsegueix marcar deixant un 26-25 al marcador quan estava a punt de complir-se el temps. Només queda l’opció de transformar i, aquesta vegada, potser el Norbert s’estava reservant per a aquest moment?, ho fa amb claredat. L’arbitre xiula el final, i la èpica victoria del CEU.

Després d’agrair amb el passadís al Lleida, per donar-nos la possibilitat de jugar un partit tan renyit com intens, ens disposem a gaudir de la seva hospitalitat amb el tercer temps, podent triar entre hamburgueses o entrepans de llonganissa. Semble que tenen més éxit les hamburgueses, assolint alguns dels nostres jugadors marques tan memorables en el seu consum com les que ha aconseguit al camp tot l’equip.

La tornada és encara més tranquil que l’anada, doncs el cansament s’evidencia en les becaines que fan alguns dels nostres jugadors. Finalment arribem a Palau Reial on podem començar a explicar a tothom les inoblidables sensacions viscudes avui gràcies al rugby.

By: Reporteros Indiscretos.

ăn dặm kiểu NhậtResponsive WordPress Themenhà cấp 4 nông thônthời trang trẻ emgiày cao gótshop giày nữdownload wordpress pluginsmẫu biệt thự đẹpepichouseáo sơ mi nữhouse beautiful