Facebook
Twitter
YouTube
Instagram

Single Blog Title

This is a single blog caption

Cronica CEU Barbarians vs Reus Rugby

Remontada del CEU Barbarians frente al Reus Rugby!

Que difícil és fer una crònica quan no t’estas enterant de pràcticament res des d’abans de l’inici del partit. Primer de tot vull agrair PÚBLICAMENT la feina de tots els delegats del CEU. Sense ells no podríem participar en cap competició. En aquesta ocasió menció especial per l’Óscar Morera que és un maquina i en la seva eterna sapiència i balsàmica calma em va ajudar a l’hora de confeccionar un acta. No em vull oblidar de demanar disculpes al Bernat per la putada de no poder jugar per culpa de la meva desorganització.

El partit va començar poc puntual per les incidències anteriorment comentades i d’entrada varem sortir força bé. Controlant la possessió de l’ovalada i jugant en el seu camp. La tornada del vell capità mes una tercera línia coixa i experimentada que tornaven de lesions a la titularitat ens feia posseïdors de la pilota. En contra de lo normal i malgrat que picàvem a la porta de l’assaig amb insistència, un molt bon contraatac iniciat pel nostre ex-company Joshua (més conegut com a bulldozer) i la bona continuïtat del Reus ens fa encaixar el primer dels assajos en contra nostre.

El domini continua i després de varis cops de càstig dins de la seva 22, aconseguim fer un assaig a través de Borja el Cojo que cual viejo zorro treu un cop rapidament i planta l’Ovalada que Philippe el Fideo aprofita per empatar el partit amb la transformació. Tot i això i una expulsió temporal per reiteració de cops de càstig del Reus no es suficient i es torna a posar per davant abans de la mitja part.

Tornem a sortir adormits i el militar aconsegueix una altra assaig en contra i la seva transformació. El partit es complica i els canvis començen a sortir. El primer un enorme Xabi que confirma la seva recuperació. Entre el Tano per donar més consistència al joc. La davantera comença a treballar i el Subirana comença el seu festival anotador. La primera d’elles amb una acció de força desprès d’un cop de castig a prop de marca i passant per sobre la defensa rival.

EL Reus torna anotar amb un assaig i un cop de càstig. Nomès resten 20 minuts i estem a 17 punts. Queden poques esperançes però l’equip no baixa els braços i aconseguim la tercera marca gracies a un maul desprès d’una touche. El MonoJoan li dona la pilota al Subi que pel passadis de cinc s’emporta a incontables rivals fins a fer marca. Seguim pressionant i fem que fagin molts cops de càstig. El Victor ens apropa fins a cinc metres i després de la touch i unes quantes fases de atac conservant la posessió l’arbitre ens concedeix un assaig de càstig pels numerosos cops de càstig que cometen el Reus, que a més perd el seu home mes valuós amb expulsió temporal. Nosaltres perdem el Philippe a qui li pugen els bessons i no pot correr. Amb un 14 contra 14 al camp nomès ens queda un punt i el final es d’infart. El Victor ens torna a apropar a cinc metres de marca i ells perden un altre jugador per enfonsar el maul. Tornem a la touche i aquesta vegada si entrem amb el maul fins a dins de la zona de marca i plantem la ovalada.
Tinc molts candidats a MVP aquest partit. Un molt clar és Borja el Cojo. va estar espectacular en atac realitzant jugades espectaculars i esprints de més de 300 metros que em fan pensar que ja esta a tope amb el seu genoll trencat per que va patir força contactes. L’altre coix, Arrieta, va estar també sensacional en atac,en defensa i netejant rucks per mantenir la possesioó. L’Arnau després de currar tot al matí a Olot i arribar corrent des de l’estació de tren també seria mencionable pels placatges que va realitzar per la posició en la que juga. El Muñones va fer sortides de mele que li treien l’espina clavada de l’anterior jornada. Un altre molt i molt destacable és el immens Subirana que cada cop que vé (sempre de currar pel matí) aporta treball, energia, positivisme dins el camp i molta força. No saps les ganes que tenim tot el staff que puguis venir a entrenar per poder reconduïr totes aquestes conductes i convertir-te en un jugador mediocre com la resta….podria seguir donant calificatius de la resta, Però aquesta jornada li vull donar al MVP a Jaume ChickenEyes Fabregat, el talonador més anorèxic del rugby català. Cada cap de setmana es juga el físic contra talonadors més curtits que ell, en defensa es sacrifica i sempre està present (massa vegades esperant molt alt per qual l’envien a Cancún) i per fi aquest cap de setmana ha funcionat la touche (que no entrenem per falta d’efectius a vegades per culpa seva, a vegades per culpa nostre).

Però encarà que hi hagi un MVP el més important es que es va lluitar com a equip fins al final i que els que vareu jugar i el públic vareu gaudir del partit i disfrutar com serdos per que com diu un vell conegut: Si t’agrada picar t’ha d’agradar rebre…

El partido en números: RUGBY.CAT

Más fotos de YoniGarriga en <LINK>